• L'elquenòvol està motivat a superar l'esteticisme català, els temes de què es parla constantment als poemaris i les formes que produeixen.

  • L'elquenòvol no pretèn salvar ningú, ni molt menys ho faran la resta de poemaris. Cap obra literària que simplifiqui les emocions humanes pot arribar a guarir-les, perquè viu dels problemes de què diu ocupar-se'n.

  • L'elquenòvol organitza totes aquelles coses de les quals no se'n parla i que creixen sense que ningú les anomeni. Les connecta i les amplifica. Les treu de l'estat aqualitatiu en què es troben.

  • L'elquenòvol és una obra viva. En ella es concentra tot el que hi ha fora de l'individu d'una manera molt menys espontània.

  • L'elquenòvol depassa la creença de que ja està tot escrit. És sobre un mateix que ja està tot escrit! Per això els/les poetes catalans/nes han de posar els seus esforços en aconseguir parlar d'una altra cosa.

  • L'elquenòvol no entèn per quin motiu només hi ha un certamen d'avantguarda d'entre tots els guardons poètics als Països Catalans. En afegit, la participació està limitada a obres amb menys de 8 pàgines. Necessitem redirigir aquesta tendència i despertar el talent de nova creació en tot l'abast del territori.

  • L'elquenòvol transforma la tradició dels certàmens literaris catalans. El llibre ha de continuar, però hem de permetre el pas cap a l'ampliació de continguts: des de premis de caràcter virtual fins a poemaris en format web, etcètera. Els premis literaris han de ser una palanca per a l'aprofundiment de les tècniques poètiques. Si el premi que s'ofereix permet anar més enllà de les tècniques clàssiques de la distribució de la cultura, els participants tindran al seu abast el repte d'ampliar els continguts de la seva poètica.

  • L'elquenòvol desperta l'activitat humana. L'ésser humà només es convertirà en ésser cultural quan abandoni el seu estat de simple receptor.

  • L'elquenòvol endreça les petites coses. Per bé de la independència dels certàmens no es pot donar la situació en què la major part dels tribunals estiguin formats per les mateixes persones. Tanmateix, no tindria pas talent per jutjar el contingut experimental d'una obra un membre del jurat que es dediqués explícitament al contrari del que ha de jutjar.

  • L'elquenòvol ha vist poetes apuntant-se al cavall guanyador sense creure-hi de veritat. S'ha parlat de la precarietat dels/les escriptors/es com també de la precarietat del seu món, però tot plegat ha sigut com veure burgesos parlant de les penúries de la burgesia.

  • L'elquenòvol uneix els seus elements per a constituir-se en codi enganxifós del qual ningú no se'n pugui desfer. Interactúa amb ell. Toca els seus versos per apropiar-te del seu retorn.
  • Monolingüe

    Selecciona als dits








    L’introit muixeranc
    de baix cap dalt
    que corda
    el seu igual
    de dalt cap baix.
    Totes les habitacions
    són vespre

    es corresponen a
    l'aparició d'una més
    Ésser aquí, dins d’un canó
    vol

    que traveta -si en tingués-
    la visió del llibre que
    cau, per ventura, de l'estant.
    I que no se li ha reconegut
    l’haver actuat tant en el medi
    que per a reivindicar-se
    ha salvat sinònims suficients
    per a poder dir el mateix.
    Són responsables de l’Elquenòvol.
    I que no és llur creació, l’Elquenòvol.
    Són que el mouen i el fan mutar,
    ans no és un animal, l’Elquenòvol;
    no prega de cures domèstiques,
    de llar, llum o forces essencials.
    Les metàfores no se li apropen
    i els guions li manquen,
    les paraules en llibertat l’arrufen
    i amb aquesta gràcia mira desafiant.
    No hem d’eliminar l’odi,
    només hem d’aconseguir
    que s’integri correcte
    a les altres emocions
    Què més, i que no és, l’Elquenòvol?
    Que sols fa el viatge de la lleixa al solar
    i hi torna per a dir que aquestes
    són les condicions que al parnàs empren
    pinces com a mínim
    per aturar-lo en un punt pres
    que és l’activitat principal d'importància
    de les professions liberals.
    Per a parlar bé d’un tema, s’ha de rondar el tema;
    així és fet l’amor. I no és curós de dir que
    sempre són estranys els però, perquè també
    són estranyes moltes coses, plus construir
    dels teus mots el meu domini,
    "què" a "qui" pertany?
    Preguntes al terme.
    Hi cap tot a dins?
    Paraula cromàtica.
    Patum escolat.
    Algunes imatges no han de combinar-se
    pel sols fet que ja ho fan un munt.
    Així a l’Elquenòvol també li és permès
    de preguntar-se on es pot deixar caure.
    Ningú no l’ha volgut empipar
    fins que s’ha sentit el bramul
    d'una fulla esclatar en brots
    Aleshores, l’esplet.
    no escriuré com si tingués singlot

    La panvesprada és la comunitat
    de vespres acoblats davall.
    I tot i que s’estira,
    a vegades crema i a vegades espanta.
    No teoritzo.
    no deconstrueixo res

    De quina manera ressalta
    aquesta peça al seu llit?
    I per què es troba així d’arraulida?
    No tindria aquest poder
    si no fóra per la irracional postura.
    Si l’encaix fos agregat o adherit,
    rodolaria. I potser, de topar
    amb qualsevol objecte patiria
    allargant-se, una banya que cerqués
    el seu lloc d’origen, que no sabrà quin és
    i el copiarà continuant amb el posat.
    va bé així?

    Llavis càlids,
    llavis ullerosos,
    llençols líquids,
    enfonsant-se al llit
    és enfonsar-se i res més.
    I no fugir
    de la goma
    de les sabates.
    I asseure's
    amb la conca
    vol

    de les cames,
    com fent recolze
    al coll
    l'espera i la comoditat,
    assolint amb els dits
    el plor.
    Els mites han creat l’urbs,
    i l’Elquenòvol de cos pesant,
    no sap ben bé què en surt
    de les coses que no són reals.
    Més, en necessitem més!
    Impedir que l’autoretrat s’expliqui
    és una manera de negar l’efígie;
    i que l’autoretrat posi cares massa magres
    confirma la internacionalització del conflicte poètic.
    quan arribis

    I em reflex amb tot el meu Jo
    o sigui amb les propietats que comparteixo.
    Amb el meu rostre fet de salts, pànics, fotons, empentes i carn
    –carn no conforme pell d’excés.
    Provarà mai de veure’s en el tot?
    Pesarà tant, el que escric
    com per a que un matí
    caigui d’unes mans
    a terra? No és necessari,
    no ho vull.
    La poesia a vós celebra
    més que no ho fa un esglai.
    Avui tindreu ganes de tornar,
    només pels llocs que us vulguin.
    Avui sabreu escriure de tot fàcilment,
    amb destresa, sense comoditat.
    Quan acabarà l’art del trauma!
    Aquest ha de ser el darrer cop de l’Elquenòvol.
    Hem de conèixer tot allò que no hem conegut encara.
    Ell fa el que no vol amb la veu.
    El fet és ajudar a
    assecar el prat de pedres.

    Bilingüe








    L’introit muixeranc
    de baix cap dalt
    que corda
    el seu igual
    de dalt cap baix.
    Per a parlar bé d’un tema, s’ha de rondar el tema;
    vine amb mi

    Hi cap tot a dins?
    No teoritzo.
    I em reflex amb tot el meu Jo
    Aquest ha de ser el darrer cop de l’Elquenòvol.
    Avui tindreu ganes de tornar,
    a terra? No és necessari,
    pel sols fet que ja ho fan un munt.
    molt bé

    és una manera de negar l’efígie;
    de les coses que no són reals.
    Els mites han creat l’urbs,
    Amb el meu rostre fet de salts, pànics, fotons, empentes i carn
    No hem d’eliminar l’odi,
    La poesia a vós celebra
    Així a l’Elquenòvol també li és permès
    aquesta peça al seu llit?
    llençols líquids,
    replay

    no sap ben bé què en surt
    només hem d’aconseguir
    el seu lloc d’origen, que no sabrà quin és
    I tot i que s’estira,
    s'esbrina

    Totes les habitacions
    Són responsables de l’Elquenòvol.
    Quan acabarà l’art del trauma!
    Més, en necessitem més!
    i que l’autoretrat posi cares massa magres
    llavis ullerosos,
    Si l’encaix fos agregat o adherit,
    de la goma
    De quina manera ressalta
    al coll
    I per què es troba així d’arraulida?
    cau, per ventura, de l'estant.
    i hi torna per a dir que aquestes
    pinces com a mínim
    es corresponen a
    la visió del llibre que
    Provarà mai de veure’s en el tot?
    i amb aquesta gràcia mira desafiant.
    l'aparició d'una més
    amb destresa, sense comoditat.
    així és fet l’amor. I no és curós de dir que
    Algunes imatges no han de combinar-se
    amb la conca
    de vespres acoblats davall.
    el plor.
    és sí

    o sigui amb les propietats que comparteixo.
    com per a que un matí
    Hem de conèixer tot allò que no hem conegut encara.
    I no fugir
    i l’Elquenòvol de cos pesant,
    que s’integri correcte
    com fent recolze
    rodolaria. I potser, de topar
    amb qualsevol objecte patiria
    a les altres emocions
    Aleshores, l’esplet.
    caigui d’unes mans
    si no fóra per la irracional postura.
    ratlleu

    d'una fulla esclatar en brots
    Pesarà tant, el que escric
    per aturar-lo en un punt pres
    Paraula cromàtica.
    dels teus mots el meu domini,
    són les condicions que al parnàs empren
    de les cames,
    enfonsant-se al llit
    de les sabates.
    assolint amb els dits
    –carn no conforme pell d’excés.
    "què" a "qui" pertany?
    Avui sabreu escriure de tot fàcilment,
    no ho vull.
    Ésser aquí, dins d’un canó
    allargant-se, una banya que cerqués
    Llavis càlids,
    que per a reivindicar-se
    no prega de cures domèstiques,
    Que sols fa el viatge de la lleixa al solar
    de les professions liberals.
    confirma la internacionalització del conflicte poètic.
    fins que s’ha sentit el bramul
    l'espera i la comoditat,
    de preguntar-se on es pot deixar caure.
    per a poder dir el mateix.
    que és l’activitat principal d'importància
    I que no se li ha reconegut
    Impedir que l’autoretrat s’expliqui
    I asseure's
    Ningú no l’ha volgut empipar
    sempre són estranys els però, perquè també
    les paraules en llibertat l’arrufen
    de llar, llum o forces essencials.
    Són que el mouen i el fan mutar,
    I que no és llur creació, l’Elquenòvol.
    són estranyes moltes coses, plus construir
    Preguntes al terme.
    La panvesprada és la comunitat
    que traveta -si en tingués-
    l’haver actuat tant en el medi
    més que no ho fa un esglai.
    ha salvat sinònims suficients
    i els guions li manquen,
    No tindria aquest poder
    i el copiarà continuant amb el posat.
    és enfonsar-se i res més.
    només pels llocs que us vulguin.
    Les metàfores no se li apropen
    ans no és un animal, l’Elquenòvol;
    Ell fa el que no vol amb la veu.
    Què més, i que no és, l’Elquenòvol?
    Patum escolat.
    a vegades crema i a vegades espanta.
    El fet és ajudar a
    assecar el prat de pedres.

    Trilingüe








    L’introit muixeranc
    de baix cap dalt
    que corda
    el seu igual
    de dalt cap baix.
    Hem de conèixer tot allò que no hem conegut encara.
    no vinguis

    Quan acabarà l’art del trauma!
    Pesarà tant, el que escric
    Provarà mai de veure’s en el tot?
    Amb el meu rostre fet de salts, pànics, fotons, empentes i carn
    Més, en necessitem més!
    de les professions liberals.
    Què més, i que no és, l’Elquenòvol?
    és una manera de negar l’efígie;
    confirma la internacionalització del conflicte poètic.
    –carn no conforme pell d’excés.
    no ho vull.
    cau, per ventura, de l'estant.
    Ell fa el que no vol amb la veu.
    són les condicions que al parnàs empren
    no sap ben bé què en surt
    dels teus mots el meu domini,
    pel sols fet que ja ho fan un munt.
    Aleshores, l’esplet.
    No teoritzo.
    atestat

    I em reflex amb tot el meu Jo
    com per a que un matí
    amb destresa, sense comoditat.
    de les coses que no són reals.
    de les cames,
    de la goma
    ha salvat sinònims suficients
    i amb aquesta gràcia mira desafiant.
    Totes les habitacions
    i hi torna per a dir que aquestes
    Són que el mouen i el fan mutar,
    per a poder dir el mateix.
    Hi cap tot a dins?
    a les altres emocions
    es corresponen a
    Patum escolat.
    Així a l’Elquenòvol també li és permès
    l'aparició d'una més
    que s’integri correcte
    més que no ho fa un esglai.
    de llar, llum o forces essencials.
    que per a reivindicar-se
    Les metàfores no se li apropen
    Ningú no l’ha volgut empipar
    Per a parlar bé d’un tema, s’ha de rondar el tema;
    que és l’activitat principal d'importància
    "què" a "qui" pertany?
    de preguntar-se on es pot deixar caure.
    a vegades crema i a vegades espanta.
    si no fóra per la irracional postura.
    a terra? No és necessari,
    Impedir que l’autoretrat s’expliqui
    i que l’autoretrat posi cares massa magres
    al coll
    allargant-se, una banya que cerqués
    I tot i que s’estira,
    són estranyes moltes coses, plus construir
    la visió del llibre que
    No tindria aquest poder
    traieu cites

    Els mites han creat l’urbs,
    de vespres acoblats davall.
    I per què es troba així d’arraulida?
    així és fet l’amor. I no és curós de dir que
    No hem d’eliminar l’odi,
    Aquest ha de ser el darrer cop de l’Elquenòvol.
    assolint amb els dits
    el seu lloc d’origen, que no sabrà quin és
    sempre són estranys els però, perquè també
    les paraules en llibertat l’arrufen
    només hem d’aconseguir
    Ésser aquí, dins d’un canó
    com fent recolze
    només pels llocs que us vulguin.
    enfonsant-se al llit
    amb la conca
    o sigui amb les propietats que comparteixo.
    d'una fulla esclatar en brots
    Algunes imatges no han de combinar-se
    per aturar-lo en un punt pres
    que traveta -si en tingués-
    el plor.
    i l’Elquenòvol de cos pesant,
    amb qualsevol objecte patiria
    ans no és un animal, l’Elquenòvol;
    Avui sabreu escriure de tot fàcilment,
    Avui tindreu ganes de tornar,
    Si l’encaix fos agregat o adherit,
    de les sabates.
    rodolaria. I potser, de topar
    caigui d’unes mans
    aquesta peça al seu llit?
    De quina manera ressalta
    I que no se li ha reconegut
    i els guions li manquen,
    I no fugir
    I asseure's
    I que no és llur creació, l’Elquenòvol.
    és enfonsar-se i res més.
    fins que s’ha sentit el bramul
    Són responsables de l’Elquenòvol.
    l’haver actuat tant en el medi
    no prega de cures domèstiques,
    pinces com a mínim
    La panvesprada és la comunitat
    Que sols fa el viatge de la lleixa al solar
    i el copiarà continuant amb el posat.
    Llavis càlids,
    llavis ullerosos,
    llençols líquids,
    Paraula cromàtica.
    Preguntes al terme.
    l'espera i la comoditat,
    La poesia a vós celebra
    El fet és ajudar a
    assecar el prat de pedres.

    Quatrilingüe








    L’introit muixeranc
    de baix cap dalt
    que corda
    el seu igual
    de dalt cap baix.
    rodolaria. I potser, de topar
    de preguntar-se on es pot deixar caure.
    només hem d’aconseguir
    Més, en necessitem més!
    l'aparició d'una més
    No teoritzo.
    llençols líquids,
    Són responsables de l’Elquenòvol.
    No hem d’eliminar l’odi,
    Així a l’Elquenòvol també li és permès
    el seu lloc d’origen, que no sabrà quin és
    de la goma
    pastada

    –carn no conforme pell d’excés.
    Avui sabreu escriure de tot fàcilment,
    de les professions liberals.
    d'una fulla esclatar en brots
    com per a que un matí
    Impedir que l’autoretrat s’expliqui
    només pels llocs que us vulguin.
    són estranyes moltes coses, plus construir
    Patum escolat.
    de llar, llum o forces essencials.
    I tot i que s’estira,
    i els guions li manquen,
    Aquest ha de ser el darrer cop de l’Elquenòvol.
    Amb el meu rostre fet de salts, pànics, fotons, empentes i carn
    no sap ben bé què en surt
    sempre són estranys els però, perquè també
    Preguntes al terme.
    més que no ho fa un esglai.
    a vegades crema i a vegades espanta.
    No tindria aquest poder
    per a poder dir el mateix.
    i amb aquesta gràcia mira desafiant.
    que s’integri correcte
    amb qualsevol objecte patiria
    Què més, i que no és, l’Elquenòvol?
    és enfonsar-se i res més.
    I que no se li ha reconegut
    que traveta -si en tingués-
    Totes les habitacions
    de les sabates.
    dels teus mots el meu domini,
    la bota

    si no fóra per la irracional postura.
    Avui tindreu ganes de tornar,
    Hi cap tot a dins?
    pinces com a mínim
    la visió del llibre que
    amb la conca
    allargant-se, una banya que cerqués
    confirma la internacionalització del conflicte poètic.
    i hi torna per a dir que aquestes
    Són que el mouen i el fan mutar,
    de les coses que no són reals.
    La poesia a vós celebra
    Quan acabarà l’art del trauma!
    cau, per ventura, de l'estant.
    amb destresa, sense comoditat.
    enfonsant-se al llit
    que per a reivindicar-se
    Ningú no l’ha volgut empipar
    I que no és llur creació, l’Elquenòvol.
    i el copiarà continuant amb el posat.
    Les metàfores no se li apropen
    que és l’activitat principal d'importància
    ha salvat sinònims suficients
    ans no és un animal, l’Elquenòvol;
    les paraules en llibertat l’arrufen
    fins que s’ha sentit el bramul
    Que sols fa el viatge de la lleixa al solar
    "què" a "qui" pertany?
    l’haver actuat tant en el medi
    assolint amb els dits
    o sigui amb les propietats que comparteixo.
    Els mites han creat l’urbs,
    llavis ullerosos,
    al coll
    es corresponen a
    Ésser aquí, dins d’un canó
    I asseure's
    Ell fa el que no vol amb la veu.
    Llavis càlids,
    Paraula cromàtica.
    traieu cites

    Aleshores, l’esplet.
    de vespres acoblats davall.
    així és fet l’amor. I no és curós de dir que
    si us plau

    Provarà mai de veure’s en el tot?
    és una manera de negar l’efígie;
    I em reflex amb tot el meu Jo
    són les condicions que al parnàs empren
    a les altres emocions
    l'espera i la comoditat,
    La panvesprada és la comunitat
    I per què es troba així d’arraulida?
    Hem de conèixer tot allò que no hem conegut encara.
    com fent recolze
    aquesta peça al seu llit?
    Pesarà tant, el que escric
    de les cames,
    no ho vull.
    el plor.
    no prega de cures domèstiques,
    Per a parlar bé d’un tema, s’ha de rondar el tema;
    i que l’autoretrat posi cares massa magres
    Si l’encaix fos agregat o adherit,
    a terra? No és necessari,
    Algunes imatges no han de combinar-se
    I no fugir
    no ho sé

    per aturar-lo en un punt pres
    pel sols fet que ja ho fan un munt.
    i l’Elquenòvol de cos pesant,
    caigui d’unes mans
    De quina manera ressalta
    no vist

    El fet és ajudar a
    assecar el prat de pedres.

    Pentalingüe

    com es desfàn els tubs de vidre








    L’introit muixeranc
    de baix cap dalt
    que corda
    el seu igual
    de dalt cap baix.
    i l’Elquenòvol de cos pesant,
    de les cames,
    ans no és un animal, l’Elquenòvol;
    a les altres emocions
    el seu lloc d’origen, que no sabrà quin és
    i els guions li manquen,
    només pels llocs que us vulguin.
    de les sabates.
    I em reflex amb tot el meu Jo
    amb la conca
    Preguntes al terme.
    aquesta peça al seu llit?
    Són que el mouen i el fan mutar,
    i amb aquesta gràcia mira desafiant.
    l'aparició d'una més
    Si l’encaix fos agregat o adherit,
    No teoritzo.
    No tindria aquest poder
    "què" a "qui" pertany?
    es corresponen a
    I no fugir
    caigui d’unes mans
    Així a l’Elquenòvol també li és permès
    Les metàfores no se li apropen
    Ésser aquí, dins d’un canó
    I tot i que s’estira,
    a terra? No és necessari,
    i que l’autoretrat posi cares massa magres
    cau, per ventura, de l'estant.
    Més, en necessitem més!
    de vespres acoblats davall.
    és una manera de negar l’efígie;
    –carn no conforme pell d’excés.
    de les professions liberals.
    demaneu cita

    Per a parlar bé d’un tema, s’ha de rondar el tema;
    no sap ben bé què en surt
    fins que s’ha sentit el bramul
    si no fóra per la irracional postura.
    i el copiarà continuant amb el posat.
    allargant-se, una banya que cerqués
    Que sols fa el viatge de la lleixa al solar
    són les condicions que al parnàs empren
    confirma la internacionalització del conflicte poètic.
    quan arribis

    a vegades crema i a vegades espanta.
    o sigui amb les propietats que comparteixo.
    Impedir que l’autoretrat s’expliqui
    assolint amb els dits
    són estranyes moltes coses, plus construir
    només hem d’aconseguir
    llavis ullerosos,
    Pesarà tant, el que escric
    Són responsables de l’Elquenòvol.
    Provarà mai de veure’s en el tot?
    l’haver actuat tant en el medi
    per a poder dir el mateix.
    que per a reivindicar-se
    Llavis càlids,
    sempre són estranys els però, perquè també
    amb destresa, sense comoditat.
    pel sols fet que ja ho fan un munt.
    de preguntar-se on es pot deixar caure.
    I per què es troba així d’arraulida?
    La poesia a vós celebra
    de la goma
    Hem de conèixer tot allò que no hem conegut encara.
    amb qualsevol objecte patiria
    Hi cap tot a dins?
    enfonsant-se al llit
    I que no se li ha reconegut
    no ho vull.
    de les coses que no són reals.
    les paraules en llibertat l’arrufen
    més que no ho fa un esglai.
    Quan acabarà l’art del trauma!
    demaneu cita

    dels teus mots el meu domini,
    i hi torna per a dir que aquestes
    així és fet l’amor. I no és curós de dir que
    Amb el meu rostre fet de salts, pànics, fotons, empentes i carn
    de llar, llum o forces essencials.
    Què més, i que no és, l’Elquenòvol?
    que traveta -si en tingués-
    De quina manera ressalta
    Paraula cromàtica.
    La panvesprada és la comunitat
    que és l’activitat principal d'importància
    d'una fulla esclatar en brots
    no prega de cures domèstiques,
    Algunes imatges no han de combinar-se
    l'espera i la comoditat,
    No hem d’eliminar l’odi,
    pinces com a mínim
    com fent recolze
    Patum escolat.
    llençols líquids,
    Aleshores, l’esplet.
    rodolaria. I potser, de topar
    per aturar-lo en un punt pres
    Avui tindreu ganes de tornar,
    és enfonsar-se i res més.
    al coll
    el plor.
    que s’integri correcte
    demaneu cita

    la visió del llibre que
    I asseure's
    demaneu cita

    Els mites han creat l’urbs,
    I que no és llur creació, l’Elquenòvol.
    demaneu cita

    Aquest ha de ser el darrer cop de l’Elquenòvol.
    com per a que un matí
    Totes les habitacions
    Avui sabreu escriure de tot fàcilment,
    Ell fa el que no vol amb la veu.
    Ningú no l’ha volgut empipar
    ha salvat sinònims suficients
    El fet és ajudar a
    assecar el prat de pedres.

    L'irracionalitzador

    del port i les gavines

    Contacte