L'elquenòvol està motivat a superar l'esteticisme català, els temes de què es parla constantment als poemaris i les formes que produeixen.
L'elquenòvol no pretèn salvar ningú, ni molt menys ho faran la resta de poemaris. Cap obra literària que simplifiqui les emocions humanes pot arribar a guarir-les, perquè viu dels problemes de què diu ocupar-se'n.
L'elquenòvol organitza totes aquelles coses de les quals no se'n parla i que creixen sense que ningú les anomeni. Les connecta i les amplifica. Les treu de l'estat aqualitatiu en què es troben.
L'elquenòvol és una obra viva. En ella es concentra tot el que hi ha fora de l'individu d'una manera molt menys espontània.
L'elquenòvol depassa la creença de que ja està tot escrit. És sobre un mateix que ja està tot escrit! Per això els/les poetes catalans/nes han de posar els seus esforços en aconseguir parlar d'una altra cosa.
L'elquenòvol no entèn per quin motiu només hi ha un certamen d'avantguarda d'entre tots els guardons poètics als Països Catalans. En afegit, la participació està limitada a obres amb menys de 8 pàgines. Necessitem redirigir aquesta tendència i despertar el talent de nova creació en tot l'abast del territori.
L'elquenòvol transforma la tradició dels certàmens literaris catalans. El llibre ha de continuar, però hem de permetre el pas cap a l'ampliació de continguts: des de premis de caràcter virtual fins a poemaris en format web, etcètera. Els premis literaris han de ser una palanca per a l'aprofundiment de les tècniques poètiques. Si el premi que s'ofereix permet anar més enllà de les tècniques clàssiques de la distribució de la cultura, els participants tindran al seu abast el repte d'ampliar els continguts de la seva poètica.
L'elquenòvol desperta l'activitat humana. L'ésser humà només es convertirà en ésser cultural quan abandoni el seu estat de simple receptor.
L'elquenòvol endreça les petites coses. Per bé de la independència dels certàmens no es pot donar la situació en què la major part dels tribunals estiguin formats per les mateixes persones. Tanmateix, no tindria pas talent per jutjar el contingut experimental d'una obra un membre del jurat que es dediqués explícitament al contrari del que ha de jutjar.
L'elquenòvol ha vist poetes apuntant-se al cavall guanyador sense creure-hi de veritat. S'ha parlat de la precarietat dels/les escriptors/es com també de la precarietat del seu món, però tot plegat ha sigut com veure burgesos parlant de les penúries de la burgesia.
L'elquenòvol uneix els seus elements per a constituir-se en codi enganxifós del qual ningú no se'n pugui desfer. Interactúa amb ell. Toca els seus versos per apropiar-te del seu retorn.
Monolingüe
Selecciona als dits
L’introit muixeranc de baix cap dalt que corda el seu igual de dalt cap baix.
Totes les habitacions són vespre
es corresponen a
l'aparició d'una més
Ésser aquí, dins d’un canó vol
que traveta -si en tingués-
la visió del llibre que
cau, per ventura, de l'estant.
I que no se li ha reconegut
l’haver actuat tant en el medi
que per a reivindicar-se
ha salvat sinònims suficients
per a poder dir el mateix.
Són responsables de l’Elquenòvol.
I que no és llur creació, l’Elquenòvol.
Són que el mouen i el fan mutar,
ans no és un animal, l’Elquenòvol;
no prega de cures domèstiques,
de llar, llum o forces essencials.
Les metàfores no se li apropen
i els guions li manquen,
les paraules en llibertat l’arrufen
i amb aquesta gràcia mira desafiant.
No hem d’eliminar l’odi,
només hem d’aconseguir
que s’integri correcte
a les altres emocions
Què més, i que no és, l’Elquenòvol?
Que sols fa el viatge de la lleixa al solar
i hi torna per a dir que aquestes
són les condicions que al parnàs empren
pinces com a mínim
per aturar-lo en un punt pres
que és l’activitat principal d'importància
de les professions liberals.
Per a parlar bé d’un tema, s’ha de rondar el tema;
així és fet l’amor. I no és curós de dir que
sempre són estranys els però, perquè també
són estranyes moltes coses, plus construir
dels teus mots el meu domini,
"què" a "qui" pertany?
Preguntes al terme.
Hi cap tot a dins?
Paraula cromàtica.
Patum escolat.
Algunes imatges no han de combinar-se
pel sols fet que ja ho fan un munt.
Així a l’Elquenòvol també li és permès
de preguntar-se on es pot deixar caure.
Ningú no l’ha volgut empipar
fins que s’ha sentit el bramul
d'una fulla esclatar en brots
Aleshores, l’esplet. no escriuré com si tingués singlot
La panvesprada és la comunitat
de vespres acoblats davall.
I tot i que s’estira,
a vegades crema i a vegades espanta.
No teoritzo. no deconstrueixo res
De quina manera ressalta
aquesta peça al seu llit?
I per què es troba així d’arraulida?
No tindria aquest poder
si no fóra per la irracional postura.
Si l’encaix fos agregat o adherit,
rodolaria. I potser, de topar
amb qualsevol objecte patiria
allargant-se, una banya que cerqués
el seu lloc d’origen, que no sabrà quin és
i el copiarà continuant amb el posat. va bé així?
Llavis càlids,
llavis ullerosos,
llençols líquids,
enfonsant-se al llit
és enfonsar-se i res més.
I no fugir
de la goma
de les sabates.
I asseure's
amb la conca vol
de les cames,
com fent recolze
al coll
l'espera i la comoditat,
assolint amb els dits
el plor.
Els mites han creat l’urbs,
i l’Elquenòvol de cos pesant,
no sap ben bé què en surt
de les coses que no són reals.
Més, en necessitem més!
Impedir que l’autoretrat s’expliqui
és una manera de negar l’efígie;
i que l’autoretrat posi cares massa magres
confirma la internacionalització del conflicte poètic. quan arribis
I em reflex amb tot el meu Jo
o sigui amb les propietats que comparteixo.
Amb el meu rostre fet de salts, pànics,
fotons, empentes i carn
–carn no conforme pell d’excés.
Provarà mai de veure’s en el tot?
Pesarà tant, el que escric
com per a que un matí
caigui d’unes mans
a terra? No és necessari,
no ho vull.
La poesia a vós celebra
més que no ho fa un esglai.
Avui tindreu ganes de tornar,
només pels llocs que us vulguin.
Avui sabreu escriure de tot fàcilment,
amb destresa, sense comoditat.
Quan acabarà l’art del trauma!
Aquest ha de ser el darrer cop de
l’Elquenòvol.
Hem de conèixer tot allò que no hem conegut encara.
Ell fa el que no vol amb la veu.
El fet és ajudar a
assecar el prat de pedres.
Bilingüe
L’introit muixeranc de baix cap dalt que corda el seu igual de dalt cap baix.
Per a parlar bé d’un tema, s’ha de rondar el tema; vine amb mi
Hi cap tot a dins?
No teoritzo.
I em reflex amb tot el meu Jo
Aquest ha de ser el darrer cop de
l’Elquenòvol.
Avui tindreu ganes de tornar,
a terra? No és necessari,
pel sols fet que ja ho fan un munt. molt bé
és una manera de negar l’efígie;
de les coses que no són reals.
Els mites han creat l’urbs,
Amb el meu rostre fet de salts, pànics,
fotons, empentes i carn
No hem d’eliminar l’odi,
La poesia a vós celebra
Així a l’Elquenòvol també li és permès
aquesta peça al seu llit?
llençols líquids, replay
no sap ben bé què en surt
només hem d’aconseguir
el seu lloc d’origen, que no sabrà quin és
I tot i que s’estira, s'esbrina
Totes les habitacions
Són responsables de l’Elquenòvol.
Quan acabarà l’art del trauma!
Més, en necessitem més!
i que l’autoretrat posi cares massa magres
llavis ullerosos,
Si l’encaix fos agregat o adherit,
de la goma
De quina manera ressalta
al coll
I per què es troba així d’arraulida?
cau, per ventura, de l'estant.
i hi torna per a dir que aquestes
pinces com a mínim
es corresponen a
la visió del llibre que
Provarà mai de veure’s en el tot?
i amb aquesta gràcia mira desafiant.
l'aparició d'una més
amb destresa, sense comoditat.
així és fet l’amor. I no és curós de dir que
Algunes imatges no han de combinar-se
amb la conca
de vespres acoblats davall.
el plor. és sí
o sigui amb les propietats que comparteixo.
com per a que un matí
Hem de conèixer tot allò que no hem conegut encara.
I no fugir
i l’Elquenòvol de cos pesant,
que s’integri correcte
com fent recolze
rodolaria. I potser, de topar
amb qualsevol objecte patiria
a les altres emocions
Aleshores, l’esplet.
caigui d’unes mans
si no fóra per la irracional postura. ratlleu
d'una fulla esclatar en brots
Pesarà tant, el que escric
per aturar-lo en un punt pres
Paraula cromàtica.
dels teus mots el meu domini,
són les condicions que al parnàs empren
de les cames,
enfonsant-se al llit
de les sabates.
assolint amb els dits
–carn no conforme pell d’excés.
"què" a "qui" pertany?
Avui sabreu escriure de tot fàcilment,
no ho vull.
Ésser aquí, dins d’un canó
allargant-se, una banya que cerqués
Llavis càlids,
que per a reivindicar-se
no prega de cures domèstiques,
Que sols fa el viatge de la lleixa al solar
de les professions liberals.
confirma la internacionalització del conflicte poètic.
fins que s’ha sentit el bramul
l'espera i la comoditat,
de preguntar-se on es pot deixar caure.
per a poder dir el mateix.
que és l’activitat principal d'importància
I que no se li ha reconegut
Impedir que l’autoretrat s’expliqui
I asseure's
Ningú no l’ha volgut empipar
sempre són estranys els però, perquè també
les paraules en llibertat l’arrufen
de llar, llum o forces essencials.
Són que el mouen i el fan mutar,
I que no és llur creació, l’Elquenòvol.
són estranyes moltes coses, plus construir
Preguntes al terme.
La panvesprada és la comunitat
que traveta -si en tingués-
l’haver actuat tant en el medi
més que no ho fa un esglai.
ha salvat sinònims suficients
i els guions li manquen,
No tindria aquest poder
i el copiarà continuant amb el posat.
és enfonsar-se i res més.
només pels llocs que us vulguin.
Les metàfores no se li apropen
ans no és un animal, l’Elquenòvol;
Ell fa el que no vol amb la veu.
Què més, i que no és, l’Elquenòvol?
Patum escolat.
a vegades crema i a vegades espanta.
El fet és ajudar a
assecar el prat de pedres.
Trilingüe
L’introit muixeranc de baix cap dalt que corda el seu igual de dalt cap baix.
Hem de conèixer tot allò que no hem conegut encara. no vinguis
Quan acabarà l’art del trauma!
Pesarà tant, el que escric
Provarà mai de veure’s en el tot?
Amb el meu rostre fet de salts, pànics,
fotons, empentes i carn
Més, en necessitem més!
de les professions liberals.
Què més, i que no és, l’Elquenòvol?
és una manera de negar l’efígie;
confirma la internacionalització del conflicte poètic.
–carn no conforme pell d’excés.
no ho vull.
cau, per ventura, de l'estant.
Ell fa el que no vol amb la veu.
són les condicions que al parnàs empren
no sap ben bé què en surt
dels teus mots el meu domini,
pel sols fet que ja ho fan un munt.
Aleshores, l’esplet.
No teoritzo. atestat
I em reflex amb tot el meu Jo
com per a que un matí
amb destresa, sense comoditat.
de les coses que no són reals.
de les cames,
de la goma
ha salvat sinònims suficients
i amb aquesta gràcia mira desafiant.
Totes les habitacions
i hi torna per a dir que aquestes
Són que el mouen i el fan mutar,
per a poder dir el mateix.
Hi cap tot a dins?
a les altres emocions
es corresponen a
Patum escolat.
Així a l’Elquenòvol també li és permès
l'aparició d'una més
que s’integri correcte
més que no ho fa un esglai.
de llar, llum o forces essencials.
que per a reivindicar-se
Les metàfores no se li apropen
Ningú no l’ha volgut empipar
Per a parlar bé d’un tema, s’ha de rondar el tema;
que és l’activitat principal d'importància
"què" a "qui" pertany?
de preguntar-se on es pot deixar caure.
a vegades crema i a vegades espanta.
si no fóra per la irracional postura.
a terra? No és necessari,
Impedir que l’autoretrat s’expliqui
i que l’autoretrat posi cares massa magres
al coll
allargant-se, una banya que cerqués
I tot i que s’estira,
són estranyes moltes coses, plus construir
la visió del llibre que
No tindria aquest poder traieu cites
Els mites han creat l’urbs,
de vespres acoblats davall.
I per què es troba així d’arraulida?
així és fet l’amor. I no és curós de dir que
No hem d’eliminar l’odi,
Aquest ha de ser el darrer cop de
l’Elquenòvol.
assolint amb els dits
el seu lloc d’origen, que no sabrà quin és
sempre són estranys els però, perquè també
les paraules en llibertat l’arrufen
només hem d’aconseguir
Ésser aquí, dins d’un canó
com fent recolze
només pels llocs que us vulguin.
enfonsant-se al llit
amb la conca
o sigui amb les propietats que comparteixo.
d'una fulla esclatar en brots
Algunes imatges no han de combinar-se
per aturar-lo en un punt pres
que traveta -si en tingués-
el plor.
i l’Elquenòvol de cos pesant,
amb qualsevol objecte patiria
ans no és un animal, l’Elquenòvol;
Avui sabreu escriure de tot fàcilment,
Avui tindreu ganes de tornar,
Si l’encaix fos agregat o adherit,
de les sabates.
rodolaria. I potser, de topar
caigui d’unes mans
aquesta peça al seu llit?
De quina manera ressalta
I que no se li ha reconegut
i els guions li manquen,
I no fugir
I asseure's
I que no és llur creació, l’Elquenòvol.
és enfonsar-se i res més.
fins que s’ha sentit el bramul
Són responsables de l’Elquenòvol.
l’haver actuat tant en el medi
no prega de cures domèstiques,
pinces com a mínim
La panvesprada és la comunitat
Que sols fa el viatge de la lleixa al solar
i el copiarà continuant amb el posat.
Llavis càlids,
llavis ullerosos,
llençols líquids,
Paraula cromàtica.
Preguntes al terme.
l'espera i la comoditat,
La poesia a vós celebra
El fet és ajudar a
assecar el prat de pedres.
Quatrilingüe
L’introit muixeranc de baix cap dalt que corda el seu igual de dalt cap baix.
rodolaria. I potser, de topar
de preguntar-se on es pot deixar caure.
només hem d’aconseguir
Més, en necessitem més!
l'aparició d'una més
No teoritzo.
llençols líquids,
Són responsables de l’Elquenòvol.
No hem d’eliminar l’odi,
Així a l’Elquenòvol també li és permès
el seu lloc d’origen, que no sabrà quin és
de la goma pastada
–carn no conforme pell d’excés.
Avui sabreu escriure de tot fàcilment,
de les professions liberals.
d'una fulla esclatar en brots
com per a que un matí
Impedir que l’autoretrat s’expliqui
només pels llocs que us vulguin.
són estranyes moltes coses, plus construir
Patum escolat.
de llar, llum o forces essencials.
I tot i que s’estira,
i els guions li manquen,
Aquest ha de ser el darrer cop de
l’Elquenòvol.
Amb el meu rostre fet de salts, pànics,
fotons, empentes i carn
no sap ben bé què en surt
sempre són estranys els però, perquè també
Preguntes al terme.
més que no ho fa un esglai.
a vegades crema i a vegades espanta.
No tindria aquest poder
per a poder dir el mateix.
i amb aquesta gràcia mira desafiant.
que s’integri correcte
amb qualsevol objecte patiria
Què més, i que no és, l’Elquenòvol?
és enfonsar-se i res més.
I que no se li ha reconegut
que traveta -si en tingués-
Totes les habitacions
de les sabates.
dels teus mots el meu domini, la bota
si no fóra per la irracional postura.
Avui tindreu ganes de tornar,
Hi cap tot a dins?
pinces com a mínim
la visió del llibre que
amb la conca
allargant-se, una banya que cerqués
confirma la internacionalització del conflicte poètic.
i hi torna per a dir que aquestes
Són que el mouen i el fan mutar,
de les coses que no són reals.
La poesia a vós celebra
Quan acabarà l’art del trauma!
cau, per ventura, de l'estant.
amb destresa, sense comoditat.
enfonsant-se al llit
que per a reivindicar-se
Ningú no l’ha volgut empipar
I que no és llur creació, l’Elquenòvol.
i el copiarà continuant amb el posat.
Les metàfores no se li apropen
que és l’activitat principal d'importància
ha salvat sinònims suficients
ans no és un animal, l’Elquenòvol;
les paraules en llibertat l’arrufen
fins que s’ha sentit el bramul
Que sols fa el viatge de la lleixa al solar
"què" a "qui" pertany?
l’haver actuat tant en el medi
assolint amb els dits
o sigui amb les propietats que comparteixo.
Els mites han creat l’urbs,
llavis ullerosos,
al coll
es corresponen a
Ésser aquí, dins d’un canó
I asseure's
Ell fa el que no vol amb la veu.
Llavis càlids,
Paraula cromàtica. traieu cites
Aleshores, l’esplet.
de vespres acoblats davall.
així és fet l’amor. I no és curós de dir que si us plau
Provarà mai de veure’s en el tot?
és una manera de negar l’efígie;
I em reflex amb tot el meu Jo
són les condicions que al parnàs empren
a les altres emocions
l'espera i la comoditat,
La panvesprada és la comunitat
I per què es troba així d’arraulida?
Hem de conèixer tot allò que no hem conegut encara.
com fent recolze
aquesta peça al seu llit?
Pesarà tant, el que escric
de les cames,
no ho vull.
el plor.
no prega de cures domèstiques,
Per a parlar bé d’un tema, s’ha de rondar el tema;
i que l’autoretrat posi cares massa magres
Si l’encaix fos agregat o adherit,
a terra? No és necessari,
Algunes imatges no han de combinar-se
I no fugir no ho sé
per aturar-lo en un punt pres
pel sols fet que ja ho fan un munt.
i l’Elquenòvol de cos pesant,
caigui d’unes mans
De quina manera ressalta no vist
El fet és ajudar a
assecar el prat de pedres.
Pentalingüe
com es desfàn els tubs de vidre
L’introit muixeranc de baix cap dalt que corda el seu igual de dalt cap baix.
Si l’encaix fos agregat o adherit,
així és fet l’amor. I no és curós de dir que
de les cames,
enfonsant-se al llit
–carn no conforme pell d’excés.
Què més, i que no és, l’Elquenòvol?
a terra? No és necessari,
que per a reivindicar-se
Hem de conèixer tot allò que no hem conegut encara.
i amb aquesta gràcia mira desafiant.
el seu lloc d’origen, que no sabrà quin és
No tindria aquest poder
Avui tindreu ganes de tornar,
confirma la internacionalització del conflicte poètic. quan arribis
la visió del llibre que
llavis ullerosos,
l'aparició d'una més
Ésser aquí, dins d’un canó
I no fugir
que és l’activitat principal d'importància
Que sols fa el viatge de la lleixa al solar
Ell fa el que no vol amb la veu.
que s’integri correcte demaneu cita
i el copiarà continuant amb el posat.
per aturar-lo en un punt pres
de llar, llum o forces essencials.
de les professions liberals. demaneu cita
La panvesprada és la comunitat
i que l’autoretrat posi cares massa magres
Impedir que l’autoretrat s’expliqui
Provarà mai de veure’s en el tot?
Les metàfores no se li apropen
pinces com a mínim
que traveta -si en tingués-
les paraules en llibertat l’arrufen
a les altres emocions
I que no és llur creació, l’Elquenòvol. demaneu cita
d'una fulla esclatar en brots
com per a que un matí
I per què es troba així d’arraulida?
Així a l’Elquenòvol també li és permès
Algunes imatges no han de combinar-se
I que no se li ha reconegut
de preguntar-se on es pot deixar caure.
el plor.
Totes les habitacions
ha salvat sinònims suficients
assolint amb els dits
caigui d’unes mans
No hem d’eliminar l’odi,
és una manera de negar l’efígie;
al coll
Avui sabreu escriure de tot fàcilment,
Pesarà tant, el que escric
si no fóra per la irracional postura.
llençols líquids,
pel sols fet que ja ho fan un munt.
Hi cap tot a dins?
Quan acabarà l’art del trauma! demaneu cita
La poesia a vós celebra
l'espera i la comoditat,
a vegades crema i a vegades espanta.
rodolaria. I potser, de topar
aquesta peça al seu llit?
Preguntes al terme.
i l’Elquenòvol de cos pesant,
l’haver actuat tant en el medi
és enfonsar-se i res més.
Més, en necessitem més!
de les coses que no són reals.
Aquest ha de ser el darrer cop de
l’Elquenòvol.
amb la conca
"què" a "qui" pertany?
de vespres acoblats davall.
Llavis càlids,
allargant-se, una banya que cerqués
Per a parlar bé d’un tema, s’ha de rondar el tema;
cau, per ventura, de l'estant.
només pels llocs que us vulguin.
Els mites han creat l’urbs,
sempre són estranys els però, perquè també
Són que el mouen i el fan mutar,
són les condicions que al parnàs empren
Patum escolat.
dels teus mots el meu domini,
són estranyes moltes coses, plus construir
Ningú no l’ha volgut empipar
per a poder dir el mateix.
i els guions li manquen,
ans no és un animal, l’Elquenòvol;
De quina manera ressalta
Aleshores, l’esplet.
I em reflex amb tot el meu Jo
es corresponen a
i hi torna per a dir que aquestes
Paraula cromàtica.
de la goma
I asseure's demaneu cita
només hem d’aconseguir
amb qualsevol objecte patiria
com fent recolze
de les sabates.
No teoritzo.
o sigui amb les propietats que comparteixo.
no sap ben bé què en surt
no ho vull.
Amb el meu rostre fet de salts, pànics,
fotons, empentes i carn
més que no ho fa un esglai.
no prega de cures domèstiques,
I tot i que s’estira,
fins que s’ha sentit el bramul
Són responsables de l’Elquenòvol.
amb destresa, sense comoditat. El fet és ajudar a
assecar el prat de pedres.
són vespre
